L'ERA ESTRANYA

Fa molt i molt de temps, en una terra molt llunyana on hi havia moltes criatures estranyes…

Hi havia un objecte molt valuós. Un anell. Un anell que atreia a tots els pobles, tots lluitaven per ell. Al cap d’un temps els orcs i els humans també van lluitar per l’anell. El cap dels humans duia un mapa que deia:

V-VIII-MD

ESTIMAT FUTUR,

AVUI DIA IV/VIII/MD, HI HA HAGUT UNA LLUITA PER UN ANELL.

BUSQUEU-LO PER FAVOR,

NO US QUEDEU DE BRAÇOS PLEGATS.

ÉS ARRISCAT PERÒ MOLT IMPORTANT.

I llavors el va tirar cap amunt...

ESTRANY

El temps va anar passant, i tot va anar canviant...

1500_55_70_75____2000_10_2020

Hi havia un fillet que es deia Nevielle que era prim, simpàtic, intel·ligent i alegre.

Vivia al centre de Londres.

Que quants anys tenia? Els mateixos que tu.

Un dia, va anar a l'escola, i els hi tocava anar d'excursió amb la classe.

El guía de la d'excursió els va fer parar per mirar un arbre. L’arbre era força estrany.

El Nevielle es va asseure i va notar un bony al cul. El Nevielle va pensar que era una pedra, però va treure un poquet de terra, i ho va veure; va veure un missatge dins un bòtil, un missatge dins d’un bòtil!!! Va agafar el bòtil i se'l va posar a dins les butxaques. Quan van va acabar l’excursió van tornar amb el bus cap a l’escola.

Quan va arribar casa, el Nevielle va dinar molt ràpid: perquè volia veure què hi havia dins el bòtil. Quan va acabar de dinar va anar a la seva habitació i va obrir el bòtil…

Va llegir atentament el paper vell i brut.

Quan va acabar de llegir, es va quedar bocabadat del que havia llegit. Quan se’n va anar a dormir es va quedar despert fins les 02:00 de la matinada pensant el que havia llegit.

El dia següent després d’acabar de dinar va demanar permís a els seus pares per sortir a fer una volta pel bosc (que era on havien anat amb la classe). El Nevielle estava tan concentrat amb el camí que es va donar un cop al cap amb un cartell:

-Au!!!

Que posava:

PRECAUCIÓ

Aquell cartell estava i escrit i pintat en vermell, en veure-ho es va quedar espantadíssim, perquè sabía el perill que representava allò, però en aquell moment va sentir un enrenou…!!!

AMICS

Va mirar cap endavant, però no va veure res. Va tornar a sentir el soroll i llavors va mirar cap al darrere. Hi havia un animal de pèl llis, orelles grans i llargues i tenia la mida d’un gos. L’animal li va grunyir. El Nevielle es va espantar, i va murmurar amb una veu tremolosa:

-Tranquil, tranquil, tranquil…

L’animal es va relaxar. I el Nevielle també es va relaxar. L’animal li va dir, inesperadament:

-Qui ets?- va dir amb una veu greu.

-Sssssssssóc el Nevielle. I tu?- va dir el Nevielle sorprès.

-Sóc el Max. I que hi fas aquí?

-Doncs que…

El Nevielle li va explicar tot.

I va seguir:

-Vols venir amb jo?

-Mmmm… d’acord.

L’ALTRE MÓN

Van caminar per un bosc fosc i tenebrós. Fins arribar a L’ALTRE MÓN.

Tot era diferent, tot era estrany: els arbres, els núvols, el paisatge…

Van pensar que necessitaven refugi per descansar. Van mirar al seu voltant, però no van veure res. Van caminar camins molt llargs… fins que van trobar un lloc per descansar. Van entrar a la casa vella. No van veure a ningú, perquè tot estava fosc en un silenci sepulcral. I de cop… van sentir un soroll. Van mirar al seu voltant, i van veure una dona vella que els hi va dir:

-Qui sou?-va dir amb una veu aguda.

-Sóc el Max i…

-El Nevielle.

-I què cerqueu?

I el Nevielle li va explicar tot:

-Ja, i sabeu el perill que representa?

-Sí, però és molt important.

-Si voleu us podeu quedar a dormir aquesta nit…

-D’acord.

A l’endemà van tornar a emprendre el camí:

-Adéu!! Gràcies!!

-A vosaltres.

Van caminar i caminar… fins que van arribar.

van veure un cartell, que posava:

 Van seguir les indicacions fins que van arribar a ‘‘EL POBLAT DELS ELFS’’.

MENTRES AL MÓN NORMAL…

Els pares del Nevielle estaven molt preocupats, havien cridat a la policia.

-Sí, el nostre fill es diu Nevielle.

ELFS

Quan van arribar es van presentar, i els hi van explicar perquè venien, i els van acollir encantats. I van fer un tracte:

-Hem vingut perquè ens ajudeu. Mireu ens agradaria que lluiteu amb nosaltres.

-A canvi de què?

-L’anell.

-Val.

Al cap d’uns dies van partir cap el castell, amb tots els elfs.

Quan van arribar van entrar dins el castell… Van sentir sorolls al fons de tot, però no encara no es veia a ningú. I de repent… van veure un exèrcit que venia cap a ells…

Va morir poca gent, i molts van quedar vius, i el Nevielle i el Max també eren vius. Havien guanyat, tenien l’anell. Els hi van donar als elfs i es van despedir:

-Adéu, gràcies!!!

El Nevielle va preguntar als elfs si volien unir-se al món “normal” (per nosaltres és un món normal)… I els hi van dir que sí.

A CASA…

En haver arribat, els pares del Nevielle van estar contentíssims de tornar-lo a veure. Els hi va explicar el que havia passat… També els hi va presentar al Max, que el van acollir encantats. I a partir d’aquell dia els dos mons es van convertir en un sol món...

Fi

UN SAC DE BLAT SERÀ VERiTAT, UN SAC DE FARINA SERÀ MENTiDA.

ARJAU FERRER i ALFOCEA